Teixia escales, sense pensar-ho i es deia que sempre duen algun lloc. Però mai va aprendre a parir ponts entre escales. Així doncs, vivia en soledat, envolatada d’escales que seguien el seu rumb.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Qué bonic! les escales com a teixit, m'agrada la metáfora. Petons i bones vacances!
1 comentari:
Qué bonic! les escales com a teixit, m'agrada la metáfora.
Petons i bones vacances!
Publica un comentari a l'entrada