Mare

Sempre té un somriure.
Et dóna la ma mentre t'obra el cor.
Sense mirar-te, t'observa.
Segueix el compàs dels teus silencis.
I és com el jonc, sempre ferm
però deixant-se guiar per la brisa.
Hi és, fins i tot quan no la veus.
T'il.lusiona
amb petites coses.
Et tapa amb la manta de la serenor.
Et recolza
amb un món de mirades.
La seva fidelitat,
com un regal diari,
és bona companya de camí.
Les seves mans, petites
i alhora fortes
t'empenten sempre endavant
i t'ajuden dia rere dia
a tornar-te a aixecar.
Dibuixa petites flors.
Inventa històries.
I no deixa mai de somiar.

A Dolors, la meva mare

Esperem un somriure. Una mirada que ens faci enrogir i voli com un estranya papallona. Esperem un tacte que ens acaroni i una ma ferma que ens convidi a ramblejar per la vida. Una veu que ens desitgi bon nit i una rialla que es converteixi en petó.

Fuente: "Dirk Gently" en Flickr (bajo una licencia de Creative Commons)

"Las coincidencias son como islas: si quitas el agua ves que todo está unido." (anònim)

"Si cerráis la puerta a todos los errores, también la verdad se quedará fuera." Rabindranath Tagore

"Todos nacemos originales y morimos copias." Carl Gustav Jung

Respires fons.

La vida és plena de colors

i s'esquerden

rancúnies,

misèries.

Somrius

fent memòria

recordant quan eres nen.

I el dofí

del demà

fa cabrioles

davant els teus ulls.

Mentre la lluna metàl.lica

t'observa respirar.

Mentre deixes evaporar

un petit núvol fet de somnis.

4/09/07

Encara pots esgarrapar uns minuts de sol.

Olorar la salabror del mar.

Esquinçar els llargs vespres.

Viure l'estació de l'esclat.

Replegar les esències.

Recollir les llavors dels somnis.

Olorar les flors i menjar els seus fruits.

Encara pots pintar els teus somriures

del color de l'estiu.

Virginia Woolf - "Las olas" (fragmento)

" El sol no había nacido todavía. Hubiera sido imposible distinguir el mar del cielo, excepto por los mil pliegues ligeros de las ondas que le hacían semejarse a una tela arrugada. Poco a poco, a medida que una palidez se extendía por el cielo, una franja sombría separó en el horizonte al cielo del mar, y la inmensa tela gris se rayó con grandes líneas que se movían debajo de su superficie, siguiéndose una a otra persiguiéndose en un ritmo sin fin. Al aproximarse a la orilla, cada una de ellas adquiría forma, se hinchaba y se rompía arrojando sobre la arena un delgado velo de blanca espuma. La ola se detenía para alzarse enseguida nuevamente, suspirando como una criatura dormida cuya respiración va y viene inconscientemente. "

Frida

Somiaré només perqué m'he quedat dormida?

Pots somiar mentre plegues la roba o l'estens al terrat. Arraulit al llit, després de prendre un gelocatil. Quan poses els peus a un bassal. Quan obres la bústia i regires els sobres cercant la carta d'un amic. Somiar mentre bellugues els dits dels peus o remenes el puré instantani. Somies mentre esperes l'autobús o trobes la millor oferta al super.

Pots somiar mentre estàs somiant.

Gerard

El miro quan dorm.
Recordo totes les seves nits.
Cada petó
quan l'he tapat.
El neguit per la febre.
La seva veu quan riu.
Sento encara el pes
quan el duia penjat al coll.
I els fils de colors que ens uneixen
cada dia són més llargs,
més gruixuts.
M'agrada passejar
agafats de la mà.
Ara és ell que vigila
no caigui.

4/09/07

Quan et prens l'amor
en petites dosi
pots pescar peixos
en la paraula oceà.

Deixo que el fum
em posi vermells els ulls.
Els vapors de l'alcohol
floten entre nosaltres.
Les fotografies.
Les cartes.
Fantasmes.
Espectres del passat
m'acaronen.
Encara hi ha notes
enganxadaes a la nevera,
cartes a la bústia
i el teu nom
s'ha dissecat.

Eva
Març 2007

Onze

El sentiment
es recargola
dins el meu ventre.
I pels braços,
els ulls,
el melic
floreixen de nou
les branques
d'un país.
Pel setembre
la pàtria em traspassa
i s'arrela.
Com un capdell,
la història
m'ha embolicat.
Els seus colors
de blat i sang
tatuats a les ninetes.
Oloro la llibertat
cada capvespre.
Cada nit
tanco els ulls
per somiar.

Eva (pel meu tiet Pere)