"Aquell de sempre, el que rep l'impacte de tantes casualitats, és assegut a una terrassa qualsevol, a la qualsevol, a la terrassa escollida. Tot ben normal, com sempre: està assegut, té una taula a prop, allà hi té un llibre, un cafè, un encenedor... Creu que res li pot passar, que a la seva vida tot és prou lligat i endreçat. Ell hi creu ben poc amb l'impacte de les casualitats, potser per això ha estat escollit. No res, ell, de moment, és allà, al costat de la taula, sota l'ombra d'uns arbres, esperant que no li passi res de dolent, desconfiat dels que el mirem, com adonant-se de les nostres mirades, tement el pitjor. No li agrada haver estat triat a l'atzar. Tot i que ell sempre ha cregut en l'atzar com la millor manera d'escollir imparcialment, ara pensa que és un mètode que també pot fallar. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada