Avui estic com el dia. Ennuvolada, grisa, lenta. Respirant tota l’electricitat acumulada. Em fan mal els ossos, el cap. Però vull que surti el sol del meu ventre, a través dels meus dits. Sentir el verd de les fulles molles, el blau del cel que tenyeix els meus ulls, l’escalfor tèbia dels dies clars. Vull veure néixer una petita flor, un brot nou.
Encara vull trobar forces per girar el dia i passejar-me en ell.
(foto del blog de Backfocus)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada