La vida en estacions

Entença

Quan fa una estona que estic asseguda m'adono que la cadira és molt incòmoda. En front la presó, i jo escolto música. M’assec cercant un petit oasi per la rendició. Per davant meu passen els taxis i alguna bicicleta. A la cantonada, l’estació d’Entença, principi i fi d’un viatge. L’homenet vermell del semàfor, sempre quiet, espera el seu relleu. S’obra una porta d’un taxi i veig una cama. Els anuncis voleien als fanals. Sóc un punt, un petit punt observat per algun satèl·lit. A la boca el regust del cafè i a les orelles Jamiroquai. Bellugo la cadira cercant l’escalfor del sol però ha quedat tapat per l’edifici d’oficines. Miro el rellotge. He de tornar.