L’armari del passadís em feia por des de petita. Atemorida, passava per davant corrent. Creia que en qualsevol moment s’obriria la porta i m’absorbiria dins. No van canviar les meves fòbies el dia que van instal·lar uns miralls a les portes de l’armari. Pensava que el meu reflex desapareixeria per no trobar-lo mai més. El dia que vaig veure una taca a un dels miralls, vaig saber que Gertrudis, la minyona, ja no seria la de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada