Al teu costat
la posta de sol
m'avorreix
les criatures a la platja
em cansen
els crits de les gavines
m'ensordeixen.
Passa un cadàver
-sense deixar petjades-
i em dedica
el millor dels seus somriures.
La por m'atura
escolto atenta
algú corre
una má m'atrapa
un crit, una llàgrima,
un pensament
........... llisca
tacat de sang.
Ja no soc més
que un record.
(Publicat a Literata - Novembre 2007)
Carme, gràcies per deixar-me penjar el teu poema!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada