Ara que sóc en Tomàs m’escarxofo al sofà i canvio el canal de la televisió de manera aleatòria, mentre observo una mosca verda que xoca un i un altre cop al vidre de la finestra. Em miro distretament les cames i les veig tan peludes que de l’ensurt em llevo d’un salt. Una suor freda em fa amarar la cara i quan m’hi passo la ma, m’horroritzo pensant que aquella barba tan serrada no és meva. Sobreposat de la troballa, m’apropo al mirall i trec la llengua, blanca. És aleshores quan comprovo que un borrissol fosc, em mira descarat des de les foses nasals i les celles han deixat de ser una desfilada de punts suspensius.
Ja m’ho diu la meva mare: Nena, has de deixar la teràpia!
Ja m’ho diu la meva mare: Nena, has de deixar la teràpia!
3 comentaris:
D'acord deixa la teràpia, però no deixis mai d'escriure. ;-))
una abraçada
Hola Eva, passat si vols pel meu Bloc. Tens un regal (premi) per al teu Bloc.
Kamal (abans Tarek)
Eva... FELIÇ DIA DE LES DONES!!!
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada