Translate

diumenge, 10 de febrer de 2008


Em dius que l'estimes
però no et correspon.
Si jo t'estimés
no tindria sentit
si qui a tu estimes
s'ha enamorat de mi.
L'amor no té norma.
T'envolcalla i et prem.
Et fa embogir.
No hi ha llei que el reguli,
ni mida per mesurar.
No té color,
ni pàtria.
És el més dolç caprici.
Fruit d'endorfines traidores.
Tu, em dius que l'estimes
i jo em pregunto
si estem malalts.

Eva
29/01/08

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una fantàstica poesia per un fantàstic sentiment!
M'agrada molt el que escrius perquè ho fas des del racó més profund.
Jo també penso que ho hauries de publicar!
Salut!
Joan Balcells

Anònim ha dit...

Mals d'amors que mouen el món!