Roba estesa que voleia. La quietud de la migdiada. Els terrats són plens de plantes sense flors. Només es sent un gos que borda. El cel retallat per les antenes i algun ocell endarrerit. Els núvols van seguint el seu camí. Al cel una estela d’un avió. Em pregunto com deu ser volar. Aixeco els braços i marxo lluny, molt lluny.Eva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada