Menjant tortel·lonis recordo al meu pare. Assegut sota l’ombra d’uns pins, amb un bri de farigola a la boca. Xiula una cançó de Machin, crec. Les muntanyes són rogenques, fetes de sol. Em pren de la ma i em fa asseure al seu costat. Amb un pal fem dibuixos a terra. Li pregunto què vol ser quan sigui gran.diumenge, 1 de febrer del 2009
Postal
Menjant tortel·lonis recordo al meu pare. Assegut sota l’ombra d’uns pins, amb un bri de farigola a la boca. Xiula una cançó de Machin, crec. Les muntanyes són rogenques, fetes de sol. Em pren de la ma i em fa asseure al seu costat. Amb un pal fem dibuixos a terra. Li pregunto què vol ser quan sigui gran.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada