Sobre el coixí, el cap rinxolat
la cama sobre la vànova arrugada
glopades de son als peus del llit
només escletxes de llum
Dormir
sense escoltar les portes que grinyolen
Dormir per no deixar de dormir
per contar les gotes del mar
per respirar sense pensar
per escapar dels somnis
El llençol està moll
El cor s’adorm.
Fora, els núvols passen,
lents
Eva febrer 09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada