Translate

diumenge, 1 de març del 2009

Cada matí

Cada matí, abans que ens abraci el dia, abans que el sol despunti, anem a cercar aigua a la font. Aquella hora el camí és de color plata i l’olor de l’herba molla s’enganxa a la mandra. Serpentegem entre els matolls i seguim el curs del riu, vorejant el bosc que encara és negre. Quan arribem a la font, omplim d’aigua els cantis mentre el meu germà petit s’asseu i comença a cantar. Primer ho fa molt fluix, tan fluix que es confon amb la remor dels arbres, amb el so de l’aigua clara. Cada cop més fort emet una estranya cantarella que eriça la pell. Recita unes paraules que ningú entén, es fa un silenci i és aleshores quan comencem a plorar. Sense saber com, ens inundem de plor i les llàgrimes ens rellisquen galtes avall. Algunes llàgrimes arrelen al voltant de la font i les tiges s’omplen de fulles que ens acaronen. Neixen petites flors que només viuen un dia però els seus pètals desprenen el millor dels aromes. El sol es va obrint pas entre la rosada del matí i es fa un silenci encara més buit. Només es sent el tentinejar de les nostres llàgrimes. Quan surt el sol per sobra les muntanyes, per sobre dels arbres negres, el meu germà fa un xiscle agut, i molt llarg. De nou es fa el silenci. L’abraço fort i deixem de plorar, mentre milers d’ocells aixequen el vol i el cel s’omple d’un brunzit de papallones.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Fa temps que no passo per aquí i de nou em deixes sorprès.
Dani