Plou i fa sol

M’agraden els cargols! Quan plou sortim amb la iaia a agafar-ne. Ens posem les botes, prenem el cistell i ella baixa el bastó de sobre l’armari. No me’l deixa tocar. Seguim el marge del camí, fins l’ermita. Juguem a posar-nos dins de tots els basalts i la iaia ens renya fent anar amunt i avall el bastó. Fa uns dies vaig veure un cargol esclafat al mig del camí. Em va fer pena i el vaig collir. Els cargols no estan segurs ni a casa seva. El vaig enterrar sota un pi, amb closca i tot. No sé si la casa se l’havia d’endur allà on anés. Els collim entre el fonoll i l’herba, mentre segueix plovent. A mi m'agrada mollar-me, que em caigui l'aigua pel cabell i la cara. La iaia sempre em diu que em refredaré. La muntanya fa molt bona olor. Agafo un cargol i me’l poso a la ma. M’agrada que em passegi pel braç i que em deixi un rastre brillant. La meva germana sempre es posa a xisclar dient que fa fàstic, que són babes. I jo ric fins que em fa mal la panxa. Tenen els ulls al final de les banyes i acosto poc a poc el dit per toca’ls-hi. El cargol recula, i fa desaparèixer banyes, ulls, cap, i tot ell s’amaga a la closca. Ahir la nit el papa va entrar a tapar-nos bé i ens va explicar moltes coses. Ara ja sé que els cargolins no són fills dels cargols grans i que surten d’ous. El meu papa em va explicar que els cargols eren femella i mascle alhora, i que algunes persones se’ls mengen. Jo no ho faria mai. Els grans són prou estranys.