La bibliotecaria

¿On anava? ¿Què faig aquí plantada? Caram, perdo la memòria per moments. És que em faran parar boja. Quin matí que m’han donat. Ara els nanos cada cop són pitjors i ni respecten, ni escolten, ni fan cas. ¿Què anava a fer jo? Estic aquí aturada com una tonta. A veure, que pensi. Tinc la verdura bullint i la rentadora en marxa. Sort que de tant en tant te’n trobes un que no et deixa indiferent i fa que no perdis l’esperança. I mira que el primer dia que la vaig veure, enfilada a l’escala em va fer enrabiar molt! Com si la biblioteca fos un parc d’atraccions. M’haig de rentar les mitges i posar en remull la camisa, amb sabó de roba delicada que divendres cantem a quarts de vuit i ha d’estar llesta. Si, que és llesta, sí. Es va espantar molt quan la vaig enxampar enfilada a l’escala, fent-la moure de banda a banda i rient com una boja. I es clar, vaig haver de posar una nota a la seva agenda. I va venir un altre dia. L’havien fet fora per xerrar un altre cop. Em va dir que es portaria bé i que li donés algun conte per no avorrir-se. Es va asseure prop de la finestra i va obrir el llibre i no el va tancar fins que el va acabar. Quan me’l va tornar em va somriure. Me’n recordo com si fos ara. Va venir altres vegades sense estar castigada i voltava mirant prestatges i agafant algun llibre per donar un cop d’ull. Haig d’anar a l’òptic que em sembla que he perdut vista. Conchu, i on anava jo? Estic aquí al mig aturada i no sé ni on vaig. Clar l’experiència és un grau i de seguida em vaig adonar que era espavilada. El dia que em va regalar el punt de llibre em va fer emocionar. No sé quant temps feia que ningú tenia un detall amb mi. Em feia riure molt perquè negar-ho i en poc temps vaig omplir forces fitxes del llibres que llegia. Segueixo aquí en mig i amb cara de tonta. ¿On anava jo? Semblo una vella. Repapiejo. Ara els nanos no tenen valors. Els pares no estan per ells i la directora els castiga anant a la biblioteca. ¡On s’haurà vist!A la meva estimada biblioteca. N’hi ha alguns que van deixats, bruts, amb una fortor. I el cas és que encara em sembla sentir la mala olor. ¡Quina pudor!

¡¡¡¡La verdura!!!!