Ja en tinc prou. Avui tancaré la porta i encetaré l’oblit. Marxaré deixant enrere dies, mesos, una eternitat de soledat al costat teu. M’emporto poques coses, les justes, perquè tot fa olor a tu, a les teves absències, als meus retrets, a tots els disbarats que estava disposada a fer. No puc desenganxar-me de la pell la sensació de buidor. Tinc dibuixades al cos cicatrius que no puc esborrar. Ja en tinc prou. Demà, serà un altre dia.