Us he de confessar que el vestit turquesa en realitat són dues peces: casaca i faldilla. No és vox populi ja que és un dels secrets més ben desats. Per separat doncs, podrien fer la seva vida. Tenen el mateix teixit, el mateix repunt, el mateix color. Com si estiguessin parits per la mateixa mare. Però saben que per separat perden la gràcia. Com passa amb les parelles famoses, Fred Astaire i Ginger Rogers o Bonny and Clyde que juntes sorprenen, impacten, captiven i són sinònims d’èxit. La casaca i la faldilla quan fan de vestit, encara que no siguin vestit, sempre dissimulen perquè ningú s’adoni que en realitat tenen doble personalitat. Cadascuna de les parts fa els possibles per destenyir-se alhora, per desgastar-se simultàniament, per estar a la alçada de totes les circumstàncies i viure el pas del temps de la forma més digna. Estan alerta perquè saben que en qualsevol moment el duet es pot trencar i puc optar per un “solo” de casaca o faldilla o, en un atac de crueltat, fer draps per treure la pols als vidres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada