Mentre ric

Ric, i mentre ric, començo a trobar-me bé. Sento com les hormones es revolucionen i que algunes cèl·lules i més d'una glàndula s'estan esbojarrant. No vull cedir, però no em queden masses forces. Sense quasi voluntat, fins i tot he pensat en deixar que fessin el que vulguin i pensessin per elles mateixes. Em trobo bé però, perquè el procés funcioni, preciso d'un flux. Així que deixo anar un torrent de sang, artèries avall. Així les meves hormones capricioses s'escamparan pel meu cos, repartint alegria fins l' hipotàlem. Amb la sang circulant pel meu cos, m'adono que partícules de tot tipus es van escampant des de la ròtula fins a les trompes del senyor fal·lopi; del fetge fins als metacarps. Petites partícules de felicitat traient arrels per tot arreu, dispersionades, sense ordre ni concert. I mentre ric, m'adono que m'he abandonat a una estranya bogeria que em té pertorbada i captiva. I em fa molt mal el ventre, i el cap sembla que m'esclatarà, i ploro i faig ganyotes. No puc parar, i ric.