doblegues carrers.
Em dones l'esquena i entres
les porteries són obertes.
La pluja és més forta que el desig.
I sento que em segueixes,
cerques,
crides,
m'olores,
m'atrapes.
I et sento els ulls humits a la pell
el teu alè rosega la orella.
I ja tot dona igual.
Estem molls de tempesta
La pluja és incontrol.lable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada