Camina amb una lleugera coixera. Camina tan ràpid com els pensaments li permeten. Fa camí per no aturar-se, per no deixar de pensar. Primer un peu, després l'altre. Les passes recorren els carrers sense aturar-se. No vol oblidar res. I el sol d'entre els núvols deixa anar un timit raig. Ningú sembla adonar-se. Qui camina coix sent l'escalfor. Va lent i observa que la vida a vegades es belluga a poc a poc.