Translate
dilluns, 25 d’agost del 2008
Dos cero cero ocho
Recuerdas?
El año en que nos apretamos el cinturón
por que explotó la burbuja inmobiliaria.
Se abría la esperanza con las radios solares
la primavera fue muy lluviosa
y oriente estaba más lejano que de costumbre.
Los sueños se cristalizaban
y las águilas reales, todavía
sobrevolaban los montes.
2008 no sé si fue un buen año, o no.
El año que quise cruzar en ferry
el estrecho de Messina
me asomé al cráter del Etna
vi un eclipse un sábado de agosto
y tu te planteabas ir a Sidney
en clase turista.
Les llunes de l'Eva
Almudena Grandes - Los aires difíciles (fragment)
Mientras informaba a sus compañeros de lo que había ocurrido, mientras se vestía tan rápido como podía, mientras se bebía un café que todavía estaba hirviendo sin haber revuelto bien el azúcar depositado en el fondo de la taza, mientras pisaba el acelerador de su coche para remontar la rampa del aparcamiento subterráneo del hospital, Juan Olmedo trataba de desplazar todos los cadáveres que poblaban su memoria con el recuerdo de todos los accidentados que habían logrado sobrevivir ante sus ojos. Se aferraba a cada cama de hospital, a cada ejercicio de recuperación, a cada lágrima furtiva, a cada sonrisa consciente, a cada jarrón con flores, como a la única palanca capaz de hacer saltar por los aires otras tantas imágenes de cuerpos sin piernas, sin brazos, sin ojos, sin cabeza, sin verdadero cuerpo, todos los despojos privados de vida cuya muerte había visto certificar o había tenido que certificar él mismo. Nunca había estado sometido a una presión semejante, nunca se había sentido tan fuera de sí, nunca recordaba haber tenido tanto miedo como entonces. Necesitaba gritar, maldecir al cielo, machacarse los nudillos contra el salpicadero, arañarse la cara, pero se estaba quieto, y conducía con toda la prudencia que era capaz de simultanear con la máxima velocidad que desarrollaba el motor del coche, y con toda la fe que podía improvisar. dimecres, 13 d’agost del 2008
Laura Esquivel Como agua para chocolate (fragment)

Paul Bowles El cielo protector (fragment)
divendres, 8 d’agost del 2008
La maleta
La maleta espera tot l’any sobra de l’armari. Tapada amb papers de diari per que no s’ompli de pols. És buida fins que arriba l’estiu i espera pacientment que la tornin a omplir. Li agrada tan viatjar! Algunes peces de roba les ha portat per molts indrets i en tots els viatges li posen enganxines a la nansa. Rep cops arreu on va, vagi amb avió o viatgi en creuer i arrossega en els seus budells, olors d’altres països. Al final del viatge està desitjant descansar. El més ressentit que té són les rodetes, algú pensarà en canviar-les o posar-hi una mica d’oli? Està rendida però està contenta. Ha vist tantes coses!La maleta, és la companya a qui mai preguntes com li ha anat el viatge.
dijous, 7 d’agost del 2008
Somni
Mitja volta i la porta s’obra de bat a bat. Un silenci blau batega a l’estança i la pols s’enganxa a la sola de les sabates. Il·luminen l’habitació dos petits sols. M’enfilo per una cadira gegant fins la taula parada i prenc la cullera. Refredo la sopa bufant un petit llevant. Les esses queden penjant i una “o” cau sorpresa. Un escorpí es passeja davant la taula esmolant les pinces. Fa un crit i l’orquestra de nans comença a tocar. Mentre la música amansa la fera, corro cap a la finestra per on les papallones proven d’escapar. L’obro posant la clau de vidre al pany. Faig un salt cap a fora i m’enfilo a un núvol de tempesta. El primer llamp em serveix d’escala i em deixa als peus d’un arbre. És ple de nous fruits. Són petites claus que obren les portes a altres móns. Llocs llunyans per poder passejar qualsevol nit d’estiu.
Eva
L'anell
L’anell s’esmuny pel dit envoltat de bombolles de sabó. Innocent pensava que seria per tota la vida i un dijous, sense saber perquè, cau sense remei per la pica d’un restaurant xinès. Navega per la canonada fins arribar a un gran pou que és ple d’altres com ell. Anells perduts. Promeses trencades.
Eva









