Translate

dimecres, 24 de juny del 2009

Ofec

Tinc calor. Quines ganes de que acabés l’ hivern, desar les mantes i treure’m les mitges. No agafo la son. Quantes voltes he donat? Aquests de dalt em tenen fregida. No són hores d’arrossegar cadires. Quina hora és? M’haig de comprar un despertador d’aquests amb les agulles fluorescents. Cada cop haig d’obrir el llum i em desvetllo i només em faltava això. Quarts de dues i ni un cop de cap. Haig de mirar de no bellugar-me gaire que el llit cada cop grinyola més. No sé com posar-m’hi. I és gran, ara, em queda gran. Els nens hi saltaven i feien tombarelles els diumenges pel matí. Després feia xocolata desfeta i així celebràvem que era festa. Sembla que hagin passat quatre dies però tot queda massa lluny. Va, m’haig de concentrar. Diuen que si poses les mans sobre el ventre i respires lentament et ve la son. Punyetes! S’ha m’arremanga la camisa i no hi ha res que em posi més nerviosa! Dormir... una mica, una horeta encara que sigui. I quina gana! Si quasi no he sopat per que diuen que va bé. No sopar gaire i llet tèbia. Un quart de tres. M’haig de prendre la maleïda píndola. A veure si agafo el fil i segueixo somiant. Qui deu ser la dona del somni d’ahir?? No li veig la cara però és com si la conegués. Regava les plantes d’un terrat. Evocava tanta aigua que els testos n’eren plens. Regava i regava, i l’aigua arribava a vessar i embrutava tot el terra d’aigua fosca, marró. Quina manera de llençar aigua! Amb les restriccions que hem tingut al poble. Ara bo que aquest hivern ha plogut i diuen que ja en tenim prou per tot l’estiu. Dormir. Coi, no és pas tan difícil. I vaig cansada. Si no paro en tot el dia. Demà despenjaré les cortines del menjador que estan brutes. I és que els nens no vigilen res. Són macos per això. Que no s’esguerrin. Tots tres són ben diferents. La nena no és gaire carinyosa, però quan em mira amb aquells ulls i em diu avia bonica em cau la baba. No sé com s’ho farien si no me’ls pogués quedar. On vas a parar amb tants dies per Setmana Santa! Com si no en tinguessin prous a l’estiu. Tants dies a casa i es posen nerviosos. I quan he vist les meves plantes, quin disgust! Demà em sentiran!! Totes les plantes són mig mortes. Diran que no han estat ells! Que no saben què ha passat. Recoi! Ja em sentiran ja... Quina hora és? Si ja és clar! Tres quarts de set. Ui, em llevo. No he dormit gens avui. Al final, hauré d’anar a cal metge. Cada cop em costa més llevar-me del llit. Coi! Com és que són molles les sabatilles? Xorrejant, però si estan xorrejant! A veure si s’ha trencat una canonada, ai mare meva! Està tot el terra moll. I com és que duc la camisa tan bruta? Si està la porta del terrat oberta!! Ai, que m’han entrat! Però... què és això? La mànega està oberta a to drap. Qui ha obert l’aixeta? Si estan totes les plantes ofegades! Ooooh! Ai, que he perdut l’enteniment! ¿Que sóc jo la dona del somni que regava? Maleïdes píndoles! Vaig afanyar-me a recollir abans que em portin els nens. Aquest matí els faré xocolata desfeta.


6/05/2009