Zzzzzzzzzzzzzz.....

Si pogués dormir... Què puc fer? Podria contar coses. Ovelles no, per que amb la calor que tinc només em faltava veure llana. Puc contar coses que tinc, per que mira que en tinc! En tinc moltes i la majoria les hauria de llençar. Però em llevo sense esma i no trobo mai el moment de fer neteja. Perquè guardo tantes coses inútils? Records absurds de tot arreu on vaig, “posa-gots”, barrets de bany dels hotels, d’aquells que venen plegats en una capseta bufona, targetes de restaurants que mai tornaré, ampolles buides de colònia. Més em valdria pensar en fer dissabte i tirar-ho tot al contenidor. Els “posa-gots” al contenidor blau del paper, barrets de bany al contenidor groc del plàstic, i les ampolles al verd. Ara ja m’ho he après. Podria contar les coses que he après la darrera setmana. Per exemple, els mosquits tigres al contrari que tothom pensa són blancs i negres a ratlles. No entenc perquè els diuen tigre si més aviat són ratllats com zebres. I són malparits. Travessen pantalons gruixuts. Si fins i tot piquen a les vaques. I una vaca deu tenir la pell ben gruixuda, no? Deixem-ho estar que ja em pica tot. També he après a fer flam de pastanaga i carabassa. Després diuen que a la tele no fan res de cultural. Si amb quatre coses pots fer un bon tiberi. Només cal trobar els convidats ideals. Ni el típic que no li agrada res, ni el que ja ho ha tastat tot per que surt molt de restaurants o aquell que facis el que facis sempre s’ho deixa al plat. Després estàs tres dies menjant el que ha quedat i acabes avorrint el refotut flam de pastanaga i carabassa. I el flam bo, és el de sempre! Amb aquell sucre cremat, ni molt líquid ni molt espès. Ai, se’m fa la boca aigua. I quina gana! Faig dos glops i em poso a dormir. Millor, ara millor. Aquest coixí ha perdut ànima i cada dia està més tou. No deu ser bo per les cervicals. Jo les tinc bé les cervicals, però en qualsevol moment et traeixen. Com les persones. Qui ho anava a dir que un coixí és com una persona. No te’n pots pas fiar. Vull dormir!! Això de contar és una bajanada! No m’adormo gens ni mica i penso que cada cop és més difícil que dormi. Després passo un dia que només ho sé jo. I de pastilles no em vull prendre. Només t’enterboleixen el cap i és un somni fictici, no és dormir de veritat. Segur que no somies el que vols i acabes somiant el somni estàndard. Qui no et diu que tinguis els somnis que vulguin que tinguem? Tot és política i menjar-nos el cap amb ximpleries. Ara volen començar a manipular als nanos a partir dels nou o deu anys. Els donaran un ordinador a l’escola i els ompliran el cap. Ja no aprenen coses útils. I jo que més he après? Si, l’aeroport de Paris que es diu Charles de no sé què. Es veu que era un dels presidents que van tenir a França. Com és que el de Barcelona es diu el Prat? Però si és de Barcelona perquè no es diu Aeroport de Barcelona? Noi, aquests polítics no n’ensopeguen ni una. Quan arriben els estrangers a Barcelona deuen pensar que s’han equivocat! I el que han fet amb el mercat no té nom. A quin polític li convenia tirar el mercat a terra? Ara que tots ens hem acostumat a anar al nou, ara torna al vell. Bé, ara ja no serà vell per que l’han fet nou. Ui, quina calor! Es veu que l’han deixat molt maco. I el goig que feien les pageses a l’entrada! Ara, mira que venen car! Però si un manat de pastanagues i un quart de carabassa em van cobrar sis euros! Ja pot ser bo i ecològic. Coi de coixí. Està vist que no li queda ànima. Prou de contar. I si penso en les vacances? Sembla que no arribin mai! Encara que no hi ha any que les ensopegui! L’any d’Egipte darrera les cagarrines no vaig poder veure res. I no vaig tastar gens ni mica d’aigua que no fos envasada. A mi em sembla que no ve de l’aigua. I mira que et trobes malament. Amb aquell coi de metge. Prou que s’explicava l’home, però que jo no l’entenia gens. Tenia les dents molt blanques! Què més? Si, Londres. Tanta gent, tanta pluja i el menjar fatal. Un viatge horrorós, amb aquell embolic d’aeroport que només s’entenen ells. L’endemà, el primer dia, amb tants tràfecs em vaig adormir, ves per on, i em vaig perdre la única excursió que valia la pena i que no havia de pagar. I l’únic dia que no va ploure. I ara m’oblidava de l’any de Benidorm. Tot pensat per gent estrangera, vestida de qualsevol manera, que mengen qualsevol cosa. Menys mal que vaig trobar aquell super i amb el panet del dinar i una mica d’embotit em feia un entrepà per sopar, sinó de què! Com pot ser que no pugui dormir? Ni llet tèbia, ni anar a dormir aviat, ni ventilar. Collonades! Demà no em podré llevar i haig d’anar a mercat. Ja no aguanto ni un dia més el flam de pastanaga i carabassa!

3/06/09