Translate

dissabte, 6 de juny de 2009

“Sense voluntat”

Havia somiat el mar moltes vegades. Quan es va enlairar l’avió, el seu somni es va fer realitat i el va veure des de la finestra. Va néixer una llàgrima i no va poder deixar de plorar. El va observar amb deteniment per primer cop a la seva vida, mentre l’avió sobrevolava l’illa i planejant, anava perdent alçada. Brillava com una gran pedra preciosa en moviment. El mar quedava trencat per la sorra blanca de les platges i per penya-segats esquitxats de verd vegetació que s’arrapaven a les roques. L’illa tenia un color incandescent, brutal. Es va passejar mentre el sol queia sobre les pedres i les convertia en pols, en sorra que es ficava per tot arreu i que mastegava i respirava sense voler. Ni un bri d’aire. Mirant el mar, no podia deixar de plorar i pensava que havia de parar, que es corsecaria i aniria minvant fins a desaparèixer. Vesprejava i va arribar la tempesta. L’illa va deixar de ser blanca. Les roques i els matolls, es van tenyir de l’olor elèctric i tot transpirava el color metal·litzat dels núvols. Amb el primer llamp va deixar de plorar. Aquella sensació sorrenca a la boca va desaparèixer. Al mig de la foscor va xisclar mentre el mar bullia per engolir tot el que estava al seu abast. Va arribar una bafarada d’aire obscur i gelat. L’illa surava sobre un mar que l’apallissava. Les ones famèliques s’empassaven la platja, la sorra i tota la pols es regirava i tenyia la bromera. Van passar hores, potser minuts i el mar es va retirar. La lluna en quart creixent al cel, va ser el primer signe de que tot tornava a la normalitat. A la platja bategaven milers de peixos que no podia salvar. El mar els havia escopit fent-los fora. Es va treure la roba molla i va caminar mar endins. Les ones acaronaven els seus turmells, el ventre, la boca i es va deixar anar capbussant-se. El mar ja no era un estrany. El va beure i glopejar mentre sentia que tenia sabor a llàgrimes. Des de l’aigua va observar l’illa. El seu color tornava a ser incandescent, brutal. Va surar una estona més i es va capbussar per allunyar-se de la platja.
Eva 20/05