Els xiprers es belluguen lleugers,
zimbregen amb l’aire calent d’estiu.
Sento veus, les seves veus que xiuxiuegen.
Ens parlen, encara que ens han deixat.
Ens consolen, i ens diuen que seguim fent camí.
29/08/2010
zimbregen amb l’aire calent d’estiu.
Sento veus, les seves veus que xiuxiuegen.
Ens parlen, encara que ens han deixat.
Ens consolen, i ens diuen que seguim fent camí.
29/08/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada