Proximitat

L’assassí havia arrossegat el cos uns dos-cents metres fins a deixar-lo recolzat a l’arbre. Només calia observar les roderes d’un vehicle, el bassal de sang i el rastre vermell sobre la neu que evidenciava el recorregut, per fer-se una idea de com havia anat tot. L’havien mort en un altre lloc i l’havien deixat allà abandonat. La neu podia ser una aliada a l’hora de trobar alguna pista. De les petjades se’n podien treure moltes dades, com el pes aproximat de la persona, el numero de peu, quin tipus de sabata les havien deixat. No calia ser un expert per veure que qui havia deixat les petjades era coix. Les del peu dret eren més profundes que les de l’esquerra. Es va afanyar a donar ordres per que es limités una zona per on havien de passar tan el jutge com els homes de la funerària quan arribessin a fer l’aixecament del cadàver. Algú va cridar: - aquí!- per avisar de que havien trobat alguna pista. S’hi acostava amb celeritat quan es va fixar en una burilla al terra. ¿Qui l’havia tirat? Es va ajupir i hi va dipositar al costat un conus de color blau per marcar l’ indici. Més tard recollirien i classificarien totes les mostres. Qui sap si les restes d’aquella cigarreta els portarien en lloc. L’home li va assenyalar què havia trobat. Es va mirar l’objecte sense donar crèdit al que veia. Lentament, amb incredulitat, va treure els guants i se’ls va posar. Els primers rajos del sol van fer brillar per un instant l’objecte. Amb molta cura el va agafar per la seva base i abans de llegir el que estava escrit ja sabia què hi posava. Gener del 90. Era una bola de vidre, de les que estan plenes d’aigua i purpurina i si les sacseges imiten una nevada. Dins, amb la mirada perduda i el somriure odiós, el pallasso de cabells blaus. Va sentir la indignació i la ràbia pujar per les seves galtes. ¿Quan acabaria? Va desar amb rapidesa la bola dins d’una bossa. Mes tard hi cercarien empremtes, encara que sabia que no n’hi trobarien cap. L’assassí era allà, observant. Entre aquella munió de gent els vigilava. Sempre havia anat així. Després els arribaven les fotografies del lloc dels fets i d’ells recollint les evidències. Es va aixecar poc a poc i va dir a un dels homes que vigilessin on trepitjaven. En tots els escenaris s’havien trobat els ulls de la víctima dins d’una capsa de fusta. De moment ningú no l’havien informat de tan macabra troballa. Aquell dia però alguna cosa era diferent i allò feia que se li regiressin els budells. El policia sabia amb exactitud que la bola de vidre que havien trobat era seva.