Translate

dilluns, 25 de juny de 2012

Sola

Ha dit que era culpa meva. Jo quina culpa tinc que em parlin? I m'han castigat. No és just i a sobre m'han fet anar a la biblioteca que en aquesta escola és molt gran. La que tenia al cole d'abans era més xula per que hi havia més contes i tebeos. En aquesta hi ha muntanyes de llibres vells posats en prestatgeries velles. Les taules són d'un color marró molt lleig. Hi ha uns rètols daurats amb una paraula negre "silenci" i fa molt de fred. Quan he entrat amb la nota, la senyoreta Carme, la bibliotecària, m'ha dit que agafés un llibre, m'assagués en una taula del racó i no fes soroll. Quin avorriment. Primer m'he assegut i he mirat per les finestres. Els grans estaven al pati. No juguen a res, només parlen i fan tonteries. Això que tenen pilotes i tot el pati per ells sols. N'hi havia un noi que tocava la guitarra. Des d' on estava asseguda i amb les finestres tancades, no el sentia. Quan et fas gran et tornes tonto. Era un avorriment i m'estava avorrint. Ha vingut la senyoreta Carme i m'ha dit que em portés bé que havia de sortir un moment. No m'ha fet cap gràcia quedar-me sola. Es sentien sorollets per tot arreu. Potser eren rates grosses i bigotudes que mengen paper. He començat a mirar per la biblioteca a veure què hi havia als prestatges. He vist que havien llibres de tots colors, però lletjos i super difícils, de coses rares. A les prestatgeries del fons, he vist que hi havien escales amb rodes. He mirat cap a la porta que encara estava tancada i he corregut cap a l'escala que tenia més a prop. M'he enfilat i agafant empenta, m'he bellugat cap al final, on hi ha les grans finestres. Cap nen m'havia explicat res d'aquestes escales i són divertídissimes. És com volar. Després m'han tornat a castigar. ¡És que la senyoreta Carme quan camina no fa gens de soroll!

1 comentari:

Anònim ha dit...

aquesta sèrie de nens/nenes m'agrada molt. Està molt lograt. No és fàcil escriure com un nen. Felicitats!!!!