-->

Les maletes m’esperen al rebedor
per no aturar-me 

mai més
l’esforç per no estimar-te 

no em pesa
tan és que m'espera

ni que hi ha darrera la porta

Eva - febrer 09

Frases que no ens podem perdre

Sovint he hagut de menjar les meves paraules i ha estat una dieta prou equilibrada

Winston Churchill 

S'escapa una llàgrima. El jazz batega als polzes. És una melodia cargolada, relligada cap a dins. I la llàgrima s'allarga, s'estira i deixa un rastre salat a la pell. La melodia i la llàgrima fan una terenyina fosca, d'olor a vell. S'encén una espelma i es fa la llum mentre el saxo vibra i s'ilumina l'estança. Una llum daurada s'enganxa a les hores baixes i un petit sol fa claror. La música és imperceptible, un lleu brunzit. A l'estomac una sensació tèbia, una lleugera esperança. Demà, no plorarà. 


Foto d'Eva Jané

Camina amb una lleugera coixera. Camina tan ràpid com els pensaments li permeten. Fa camí per no aturar-se, per no deixar de pensar. Primer un peu, després l'altre. Les passes recorren els carrers sense aturar-se. No vol oblidar res. I el sol d'entre els núvols deixa anar un timit raig. Ningú sembla adonar-se. Qui camina coix sent l'escalfor. Va lent i observa que la vida a vegades es belluga a poc a poc.