Derribar

Malparits! Perdona'm però se m’escalfa la boca. Ja saps que no sóc de dir paraulotes però és que em vull la sang. Sí, sí, ja m’ho havia dit la Conxita però ja saps com és. Sempre amb aquell afany de protagonisme. A vegades s’inventa històries. És tan creativa! I tafanera... Doncs sí, tiren la casa, per no sé què de les normatives. Però jo em pregunto, si la casa té prop de cent cinquanta anys què en sabien de les normes del segle XXI. No ens hauríem nosaltres d’emmotllar i adaptar la nostra ciutat per a conservar la història? No, no... Escolta’m no em poso intenssssssa. Però és injust, no em diràs que no. Jo m’he apuntat a la plataforma contra el derribu de la casa, es clar. Noia que la casa té dos cents anys! Però com t’ho he de dir? Que nooooooooo que no és per la perruqueria!! Tant hi fa que faci prop de vint anys que hi vaig, i que la Mariví em conegui els cabells millor que jo. És per la casa. I ja el remate és que diu que aprofita i es jubila, i ja no pentinarà mai més, has sentit bé, mai més. Així sense sentiments, ens deixa i diu que no pensa seguir. Escolta’m bé que el coi de casa tenia dos cents o tres cents anys. I jo ara que em fixo és ben maca. L’has mirat amb deteniment? Aquelles motllures de flors. No és de maons, és de pedra! I els balcons? Què em dius de les filigranes de ferro forjat? Si potser va fer la feina el mateix ferrer que el de la Pedrera. Mira, no. No és per la perruqueria. No és per que a Mariví li hagi tingut tanta confiança. Aquelles parets han escoltat els més íntims secrets. Bé, siguem clares, els secrets que es poden explicar. Mariví m’ha entès. És basca, i té la ment més oberta al haver viscut al costat de França. Què dius? Que aniràs a la perruqueria de la plaça?? A mi no em veuran pas el pèl!! Creu-me a la casa només li manquen uns arreglos, una ma de pintura i prou. Netejar una mica la cara. Res més. Les cases de quatre cents anys les feien a consciència. On anirem a parar? En un món de cases cares, de finestres petites, sense balcons. En un món de perruqueries, cadenes impersonals. Què se’n farà de les Marivís del món?