Translate

dijous, 16 d’agost del 2018

Dies al xiringuito groc


A l’establiment hi ha dos homenots de color maduixa, torrats des de que han arribat. Torrats de pell i pel litres de cervesa que s’han fotut. Fan xin-xin un cop darrer un altre. El xiringuito és petitó i està ple. Des del meu racó observo. La gent riu i xerra. Es veuen banos  de colors ventant a tot drap. Fa molta calor i no passa ni una gota d'aire. Avui a la taula del davant hi ha quatre nenes de casa bona que no tenen ni vint anys. Deuen celebrar que s’han tret algun coi de màster. Quasi són les dues i en Manuel, l'amo, ja comença a suar pel clatell. Està fora davant les brases de la barbacoa. No el puc deixar de mirar. Porta la samarreta de tirants que tant em posa. No li veig la cara, només els rínxols esvarats, però estic segura que somriu. Arriba el ritual:  quan posa les sardines sobre la brasa, engeguen la música i és quan Manuel comença a cantar. Les quatre noietes piquen de mans coquetes  i riuen. Es veure ballar en Manuel i jo em poso a mil. Tomba les sardines i fa giravols mentre belluga els malucs. Els banos acceleren el ritme. Petits xiscles i molta risa tonta. Hi ha una taula amb dos matrimonis que es belluguen al compàs de la música. Veig com belluguen els peus frenèticament. Al final un dels homes, s' acava d' un glop la copa de sangria i s’aixeca i treu a ballar, a la que no és la seva dona. Ballen descalços sobre els taulons que fan de terra. I veig com els que han quedat asseguts s'agafen la ma per sota la taula.