Les llunes de l'Eva
De lluna n´hi ha més d'una / Hay más de una luna
dimarts, 2 de març de 2021
Vides prestades
dissabte, 13 de febrer de 2021
Algues
Des de l’inici, tots els mars eren el mateix mar. Els unien les algues i nosaltres formàvem part d’un tot. Canviaven de color, de forma i s’alimentaven. Habitaven tots els temps i jo, nosaltres, hem viscut obrint-nos pas en una selva salada i ens creiem vencedors. Volíem lliurar-nos d’aquelles abraçades humides, dels milers de cintes que ens retenien, dels nusos de clorofil·la que ens cegaven els ulls. Eren els nostres tendons, els cartílags, les brànquies. Volíem desfer-nos del cordó que ens unia aquell món llefiscós i navegar recorrent tots els fons marins, per profunds que fossin, lliures Vàrem tallar amb un matxet totes les algues, com artèries que ens lligaven al fons. I vàrem surar fins l’inconscient. Però les algues van tornar a germinar. Van créixer sobre pedres i rocalla, en la arena, en tots els plecs; es van estendre per tots els mars i oceans.
Ara que les estem matant lentament, ens desvivim per menjar-nos-les i que en els nostres ventres, creixi de nou la llavor verda.
diumenge, 12 d’abril de 2020
dilluns, 30 de març de 2020
L'altra
Et miro a tu
Jo sóc el tu de dimarts
la que avui ha perdut l'ombra
Sembles cansada
A tu, encara et brillen els ulls
No et fa por
el teu món en blanc i negre?
Em fa por mirar-me
veure'm reflectida en tu
Em fa por
no saber qui sóc.
diumenge, 29 de març de 2020
Imatges sobre el tren 5
Ni el silenci del paisatge
ni els colors d’adéu-siau
ni els ocells a l'horitzó
corren més que aquest tren.
Imatges sobre el tren 4
Un tren sense finestres
Silenci i pudor
Hostes del cuc
Regurgitats
Ofegats d'oblit
Imatges sobre el tren 2
El sol mandrós
Dues figures en penombra
pleguen el temps
Imatges sobre el tren 1
Un tren sense finestres
La nàusea immòbil
Quant temps fa que estem aturats al precipici?
dimecres, 25 de març de 2020
Metamorfosi
El cos es transforma
les mans el recorren
com un tel d' escuma
es contrau
empetiteix
cauen les vocals
M T
M
R
F S
Qui t' estima a tu?
Toques. Et toques.
No hi ha pressa
ni por
Estàs graduada
en escoltar-te.
5 Horitzontal
diumenge, 2 de juny de 2019
Un lloc del qual no en puc sortir (2)
El cel és ben blau. Contemplo sola aquest món. A la meva manera, l'estimo.
Un lloc del qual no en puc sortir
Llista de coses d'un lloc del que no puc sortir
i el so d'algun insecte
No tenir por de la soledat
La nuesa
El so dels rems de l'aigua
Els xiscles de les gavines
El cel està buit
Calma, per parlar amb mi mateixa
Ones
La llum m'esclata als ulls
Cap avió a l' horitzó
Altres històries
H2Oaigua
http://h2oaigua.wordpress.com
https://wordpress.com/view/h2oaigua.wordpress.com