Translate
diumenge, 8 d’abril del 2007
"Las novias inmóviles" (fragmento) Pilar Pedraza
divendres, 6 d’abril del 2007
Ensalada de la casa
Se sentó frente a él, con la cabeza gacha. Mirando a través de la ventana sacudió la servilleta hasta que la abandonó en su regazo. Había dicho - tenemos que hablar-. Y ella no quería escucharlo. Hacia tiempo que sabía que ocurría. Miró como sus dedos rozaban el mantel blanco, impoluto, mientras él enlazaba excusas. No podía soportarlo más. Sorbió el vino intentando borrar el sabor amargo de su boca. Le recriminó que no lo escuchaba y era cierto. Pensaba en cómo terminar. Él cortaba en minúsculos pedazos el tomate, la lechuga, la cebolla y hablaba con palabras de aceite y sal. Ella levantó la vista y posó los ojos un instante en los suyos. Aleteó dos veces las pestañas y fijó en él la mirada. Bastó un instante. El vino se vertió y manchó el mantel blanco, impoluto y el cuerpo inerte quedó tendido encima de la ensalada de la casa.dijous, 5 d’abril del 2007
"Els carrers de Gràcia parlen" Josep Maria Espinàs (Petit observatori)
3/04/2007
Montse, Gràcies per pensar en mi al llegir l'article i enviar-me'l!
dimecres, 4 d’abril del 2007
Profundidades
diumenge, 1 d’abril del 2007
"Apadrina una paraula"
Tots tenim alguna paraula que és com si ens pertanyés, de les que et toquen el cor, d’aquelles que pertanyen a la nostra família, una paraula tatuada a la memòria. Es tracta de recuperar el major nombre possible de paraules amenaçades o d'accepcions de paraules que han quedat a l'oblit.
Així es crearà on fons i les trobarem sempre que vulguem per no haver d'assenyalar amb el dit allò que designem.
Cien años de soledad (fragment) Gabriel García Márquez
"Un caso sencillo" (fragmento) Benjamin Prado

tatuados en las calles. Así empieza esta historia:
llueve sobre la flor negra de los paraguas
y los árboles crecen junto a un Ganges de asfalto.
Teresa ve en el cielo nubes color frambuesa
que cruzan la ciudad como coches-patrulla.
El trébol de la luz se abre en sus ojos verdes
dissabte, 31 de març del 2007
"Abril" de Nora Almada - (del llibre Desnudario)
Acabo de morirlos tallos tienen
nuevos brotes
los cristales están rotos
y olvidé cambiarlos
pero ahora acabo de morir
el aire entra suave,
un aire de placenta
azul y acristalado.
Busco en la memoria
la palabra que la rescate
y sólo encuentro
un pez en el bolsillo
un pez que huele mal.
Cierro los ojos
un delfin plateado
da brincos por el cielo.
El cristal está roto
y yo acabo de morir.
¿Cómo será
la primavera en la muerte?"
"Cuando los besos lloran" Mª José Aldunate
Se fundió con la sal
tanto!
que se confundió con ella.
Y no supo después
si fue beso o llanto
porque lloraba el beso en esa boca
porque besaba el beso en ese llanto.
Y lo supo después,
no fue beso ni llanto.
Fue Amor,
llorado en ese beso,
besado en ese llanto.
Amor!
trepando a la garganta
y el miedo de la ausencia
que rodó,
como lágrima.
Vida gris (historia de una obsesión)
F. Vilasis-Capalleja (esmaltista)
Naufragis del desig
Cristalls d'aigua salada
que em fan sentir molla.
I surant sense direcció,
es dibuixen en la meva pell
milers de camins,
línees d’un mapa que tu ressegueixes
amb els dits.
La corba del meu desig
es dibuixa en intens violeta.
Els nostres cossos es confonen
amb l’escuma de les ones, i el mar
em torna a portar cap a tu.
Com nàufrags, rodolem
per apassionades espirals,
cavalquem sobre la bromera blanca.
Les manilles del desig em lliguen a tu
i passejo pel teu cos,
un cop darrera un altre.
En la teva pell només hi queden
reflexos del cel trencat.
La sorra és freda,
infinita.
He begut dels teus llavis
fins la darrera gota.
En el vèrtex del seny,
de la raó.
diumenge, 25 de març del 2007
Estiu del 46
M’entristeix no tenir notícies teves, quatre ratlles on m’expliquis que no m’has oblidat. Avui fa tres mesos que vas marxar i et sento molt llunyà. Cada dia que passa em trobo més sola i em vaig pansint, com les flors que vas recollir el dia que ens varem acomiadar. Recordes? Sé que havies de marxar per gaudir de la teva llibertat. Volia que fossis feliç embrancant-te en aquest viatge que tantes vegades havies somiat. Per les nits, al costat del meu marit, em pregunto què faràs. Estirada al llit, miro al sostre i t’imagino vigilant l’horitzó llunyà, prement ben fort el timó i deixant anar les veles per aprofitar el vent que bufa cap al sud. Estimat, he començat aquesta carta tantes vegades! He esquinçat el paper i n’he fet petits bocins de covardia. M’he eixugat les llàgrimes amb el palmell de la mà i he tornat a lligar paraules petites per explicar-te el més gran: espero un fill. Dintre meu creix el nostre fill. Teu i meu. Ningú en sospita res. Romanc en un silenci que m’està portant a la bogeria. No tinc notícies teves ni del teu vaixell i el neguit de no saber on ets i quina ha estat la teva sort em fa emmalaltir. T’espero cada dia al port, i sota el sol o la pluja, sento com s’omplen de llet els meus pits, com el nostre fill m’engreixa el ventre. No puc deixar de plorar i començo a oblidar l’escalfor de les teves mans i la salabror de la teva pell suada. Torna abans que els teus records es podreixin com la polpa d’una fruita madura. Abans que el nostre fill s’assequi com un pinyol. Abans que la melangia em corsequi i se’ns emporti a tots dos per sempre. Avui, ho confessaré tot al meu marit."
dilluns, 12 de març del 2007
Mirall trencat (fragment) - Mercè Rodoreda
Les herbetes de la bruixa




La llunària (per cert, un nom fantàstic!) és una bona amiga de la dona. La feien servir per encantaments amorosos i pocions afrodisíaques. Belladona: companya inseparable de les bruixes. Diuen que al prendre'n es sentia un gran plaer sexual. El cos patia atacs de fúria i augmentava el desig d'engolir aliments. Volien ballar, tot i no sentir música. Però vigileu: ÉS UNA PLANTA MOLT TÒXICA!
dissabte, 10 de març del 2007
Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya
Hammershøi i Dreyer (Exposició CCCB fins 1/05/07)


Dreyer continua present en tot el recorregut de les obres de Hammershøi, de manera que l a visita a l'exposició es converteix en una experiència sensorial en què l'espectador pot admirar les obres de Hammershøi a la llum de Dreyer, atès que totes les pintures de Hammershøi han estat il·luminades utilitzant diferents tipologies de llum extretes d'algunes seqüències de les pel·lícules de Dreyer.
"Leer" (Fragments d'un Articuento) Juan José Millás

"Salveu-me els ulls" Miquel Martí i Pol
dilluns, 5 de març del 2007
Dits

Dits crispats per la por.
Acaronats pel fil del ganivet.
La sort en els teus dits creuats.
Sents el teu dit del segueix-me?
El de l'anell, del per sempre.
Vas embolicar els teus dits amb esparadrap
com quan eres nen.
La mare et demanava silenci amb un dit sobre els llavis.
Et vas oblidar de qui ets.
Encara sents els dits.
No podràs escriure el teu nom
al vidre de la finestra.
Alacranes del pasado

Sal derramada sobre la mesa.
Mantel de rencor y migas.
La cabeza gacha.
Desbaratada.
Cicatrices que no olvidan.
Bajo sus manos,
oscuridad.
Tu historia en radiografías.
Huesos astillados.
Jirones de sangre.
Escupes saliva.
Lo amaste del este al oeste de tu horizonte.
Mordiste la mano
y se rompió el mástil.
Bailaste con el alacrán.
Olvidaste su letal veneno.
En la nevera cuelgan sus notas.
Los sobres se acumulan en el buzón.
No hay fotos del verano pasado.
"Límite" - Benjamín Prado
Al borde de mí mismo.
Tan lejos.
En donde las ventanas
encendidas, son sólo otra pieza de la noche.
Detrás.
Abajo.
Al límite.
En el sitio en que todo se reúne en nosotros
igual que dentro
de un sólo hombre suena
el bosque entero.
La tarde forma pájaros sobre las azoteas.
Del color rojo sale una manzana.
En el perro que ladra
se van acumulando los tablones.
Salta un delfín
y es, durante un segundo,
parte del cielo.
Allí.
En el fondo.
Al filo.
Donde Nietzsche escribía:
"Di tu palabra y rómpete".
Donde nadie te espera.
Donde todo
esclarece,
descifra,
echa su red,
dibuja sobre ti su diana.
Camino hacia nosotros dos,
regreso
donde todo comienza.
Y tú dices:
-Volver es una forma de llegar al final.
Volver es una forma de que nada termine.
Tú sabes
de qué hablo:
las cosas que no somos,
el lugar
donde están los poemas;
donde busco
adivinar quién soy, además de yo mismo."
Cuatro palabras
Note books (Nathaniel Hawthorne - 1868)
“En medio de una multitud imaginar a un hombre cuyo destino y cuya vida están en poder de otro, como si los dos estuvieran en un desierto.”
21/02/2007
dilluns, 19 de febrer del 2007
Mi habitación

plantado en el techo.
Sentarme en la lámpara;
columpiarme despacio.
Abandonada en la alfombra,
Nado entre espinas.
Toco el cristal de la ventana.
Helado, opaco.
Por el ojo de la pared,
la gente de la calle, me mira.
Palabras huecas
flotan en mi habitación.
Lágrimas
que mojan la almohada.
Los juguetes de mi vejez
Cada día son más nuevos.
Dibujo líneas en el escritorio.
Gomas de nata
Lapiceros rotos.






